INDRETS
Aqüeducte de Les Ferreres
També conegut com "Pont del Diable"
Construït al segle I a. C. per Augusto.
Designat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco sent part del Conjunt arqueològic de Tarraco
El seu nom, Aqüeducte de les Ferreres, és degut a la forma de ferradura dels seus arcs.
Formava part d´un dels tres aqüeductes que subministraven aigua a la ciutat en època romana.
A més de Patrimoni de la Humanitat és Bé d'interès cultural i Bé cultural d'interès nacional declarat monument nacional a l'any 1905.
L'aqüeducte és un petit tram que forma part del que subministrava aigua des del riu Francolí, a l'alçada de les poblacions del Rourell i Puigdelfí, a la ciutat de Tàrraco (Tarragona) i que tenia uns 25 km. Aquest tram té uns 217 m de llarg i 26 m d'alçada màxima salvant el Barranc dels Arcs.
Tarraco era la capital de la província romana Hispània Citerior Tarraconensis que comprenia, en la seva època de màxim esplendor, dues terceres parts de la península ibèrica.
Té dos nivells amb arcs superposats, 11 arcs a la part inferior i 25 arcs al superior, i està construït amb grans carreus (opus quadratum, blocs de pedra regulars) units en sec, formant una doble línia d'arcades més el canal superior ( specus), pel qual transcorria l'aigua.
La pedra per a l'obra va ser treta d'una pedrera situada en un turó proper al monument conegut com a "coves de la Pedrera".
Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m., una alçada de 5,70 m. i un gruix de 1,86 m. La distància entre arcs és de 8 m. La cota de l'aqüeducte a la banda nord és de 56,8 m. i a la banda sud de 56,4 m. (El tram d'aqüeducte té 40 centímetres de desnivell des de la part nord a la part sud, per facilitar el discórrer de l'aigua fins a la ciutat).
Es creu que es va optar a construir aquest pont impressionant en comptes d'una altra obra més factible i econòmica simplement per donar a conèixer al patrocinador que la va finançar i demostrar el poder d'una gran ciutat com Tarraco amb una gran obra que va ser l'Aqüeducte de les Ferreres .
Es va utilitzar fins ben entrat el segle XVII. Es va restaurar al s. X, sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova i una altra al s. XVIII. Durant el s. XIX i el s. XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament.
El specus s'impermeabilitzava mitjançant un morter molt característic que evitava fuites de l'aigua creat amb calç i sorra. Actualment es pot transitar.