HISTORIES
Creació del Pont del Diable
¿ Sabeu per què es diu Pont del Diable? Potser no van ser els romans els qui el van construir i sí el mateix diable en persona
Hi ha moltes llegendes explicant com es va crear i sobretot qui va construir l'Aqüeducte de les Ferreres o més conegut com el Pont del Diable de Tarragona. La història diu que van ser els romans els artífexs d'aquesta construcció però potser no va ser així…
La història més coneguda possiblement sigui la d'aquella parella de gent gran que va pactar amb el mateix Satanàs la construcció del pont.
Aquesta parella vivia al bosc, a prop d'una població que potser fos l'antiga Tàrraco. Cada dia creuaven el riu, Francolí?, per anar des de casa seva a aquest poble a vendre el que el seu ruquet podia carregar. Allà compraven altres coses que el mateix ruquet portava de nou a casa tornant a passar de nou per aquest pont que encara que de fusta vella i ja entrat en anys els evitava vorejar el riu i així estalviar molt de temps.
Però com que tot no dura cent anys, el vell pont va arribar al final. Va ser una plujosa tardor quan una riuada se'l va emportar per millor vida. La parella de gent gran en veure que no podien creuar el riu van entrar en una desesperació total ja que no podrien vendre els seus productes al poble i potser fins que el tornessin a reconstruir passaria molt de temps.
Però com a tot arreu i a totes èpoques sempre hi ha el personatge espavilat que espera la seva oportunitat per treure profit del mal aliè. I aquest, no seria menys, se'ls va aparèixer als dos ancians per proposar-los un negoci.
Diuen que l'aqüeducte el van crear els romans. Però hi ha una altra història que assegura que qui veritablement va construir aquesta obra va ser el diable i en sola una nit.
El paio, estrany com ell sol, els va comentar que ell mateix i en aquella mateixa nit aixecaria un nou pont. I el nou pont no seria de mala fusta sinó de la millor pedra perquè durés eternament i cap riuada se l'emportés per davant.
Els avis van suposar que la construcció d'aquest pont només es podria fer amb màgia i també van suposar que no els sortiria de franc. Doncs van preguntar al misteriós personatge quin seria el preu i aquest els va dir que només volia com a pagament l'ànima del primer ésser viu que passés el pont un cop acabat. Els dos ancians davant del negre futur que se'ls venia a sobre, si no tenien el pont, van acceptar el tracte.
I així va ser com va passar la nit ia l'alba el pont estava construït tal com va dir, ara ja sabien que era el diable. Aquest esperava a l'altra banda del pont el preu acordat per la feina feta, l'ànima del primer ésser viu que travessés el pont.
Mentre, al costat oposat els dos ancians cavilaven com pagar el diable. De sobte, l'àvia, vara en mà, no se li va acudir res més que atiar el ruc que estava amb ells i fer-lo caminar davant seu sent el primer ésser viu que va creuar el pont.
El diable atònit no va tenir més remei que acceptar l'ànima del pobre ruc com a pagament per la feina feta i ser va marxar del lloc amb la cua entre les cames i mai més ben dit.